El Festival Internacional de
Teatre Tarragona (FITT) és refrescant i enginyós, com es pressuposa als saraus
d’estiu que sembla que han de tenir ritmes diferents a les programacions dels
mesos amb erra. Un dels encerts del festival és el Young FITT que aposta per les
noves dramatúrgies i així ofereix al públic nous aires teatrals. Artistes novells
de tot Europa recalen uns dies a Tarragona buscant el premi del públic del
festival. Com no pot ser d’altra manera, el públic va votar massivament les que
menys van agradar el crític mensual, però tot i això, aquest constata que el
nivell era altíssim. Per l’esbaladrat Metropol van passar artistes de gran
nivell com els ballarins hongaresos Radioballet, el poliartístic TiDA de la
Vall d’Aosta o l’embogida austríaca Julia Schwartzbach. Tot plegat amanit amb
un sopar a la fresca als jardins del Metropol.
El plat fort eren els
espectacles del cap de setmana, d’aquests en destaco Fuenteovejuna, breve tratado sobre ovejas domésticas de la companyia Obskené
de la Vila de Gràcia que va omplir el claustre del Seminari. El ple era
merescut, ja que aquests saben agafar un clàssic i retornar-li la ràbia de quan
va ser escrit amb la força del teatre popular. El claustre es va convertir en
una plaça d’un poble per festes. El teatre del Segle d’Or castellà tornava a
brillar i s’allunyava del hieratisme que massa s’associa als textos de
repertori. Obskené sap jugar amb els clàssics, amb sobrietat escènica, però amb
energia elèctrica. Uns actors joves i bons sabien picar les escenes amb un
ritme endimoniat, i llavors quan arribaven als passatges més durs, sabien fer aflorar
els versos clàssics, sobretot la protagonista. La violència masclista no és una
xacra només d’avui dia, a Fuenteovejuna
ja ho explicaven, i també fa quatre-cents anys ens mostraven com el poble es va
aixecar per no viure la vergonya d’haver-la consentit.
El FITT ha estat un èxit de
contingut i de públic i per això sembla que l’any que ve ja passarà de biennal
a anual, alegrem-nos-en, i anem-hi, no tenim excusa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada