El 2 de febrer diem que «Si
la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu», i és
que encara hi ha la creença que per la Candelera, l'ós, o la marmota, avui
surten de la seva cova per veure quin temps fa, si està clar, se'n torna al cau
i l'hivern s'allarga 40 dies més. Per aquest motiu avui també és també el dia
de l'ós, el dia de les festes pirinenques hivernals, sobretot vigents a la Catalunya Nord. Un
dia que surt l'ós i empastifa amb el seu sutge a tothom que es troba per davant
La Candelera no és només
una data més del calendari, avui han passat 40 dies des de Nadal, i també és la
primera data possible del calendari que pot ser Carnaval, dimarts de Carnaval.
Comença doncs, ara sí, la fase final de les festes hivernals: el Carnaval. Per
què del nom Candelera, i les lluminàries que es feien per aquesta data ens
portaria molt enrere, us recomano el llibre Carnaval de Claude Gaignebet. Aniríem massa lluny si ara m'hi poso.
La Candelera havia estat
una diada important. A França encara ho és. És la data tradicional de fer, i
menjar, creps: “Faire des crêpes à la Chandeleur, c’est du bonheur”. La crep és
una mena de truita de farina, ous i llet. Gaignebet diu que la crep també
és un tipus d'empastifada ja que en alguns llocs es feia servir coma disfressa,
es posava a la cara com si fos una màscara de lluna plena, i més tard era
menjada. Deien que això curava les malalties de la pell. La higiene era
diferent llavors. Però menjar-se la lluna vol dir que et quedes sense, o sigui, lluna
nova, i això vol dir que és temps de Carnaval, per Carnaval mai hi ha lluna. Enguany queda molt clar, aquests dies som en lluna plena, quan arribi el dimarts de Carnaval, no veurem la lluna. Si avui ens la
mengem, la pròxima lluna nova és Carnaval. La Candelera seria la sortida de la recta
final del Carnaval. Una meta volant de les festes hivernals.
Blaiets casolans
Llavors passa que «Sant Blai dia tres, endivina quin mes és» a Reus ens mengem també una pasta arrodonida, de color
clar i també feta amb farina, ous i mantega. A mi la connexió em sembla molt
evident. La festa de Sant Blai no és un bolet, de fet a casa meva era molt
celebrada amb la benedicció dels aliments, sobretot de pomes i els blaiets, i
amb la creença solídissima que això anava bé pel mal de gola. Les pomes es
guardaven durant setmanes per si de cas, i ens crèiem que els pomes beneïdes
per Sant Blai no es podrien. El que és clar és que fer o comprar blaiets i posar-se’ls
entre pit i espatlla és una pràctica ben viva encara. I segurament que a la
sobretaula, mentre menges blaiets, comentes què farem enguany per Carnaval. Tot
quadra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada