Simon Stephens no és un dramaturg In-yer-face en el sentit estricte. De fet aquest tipus de teatre és un estil que a vegades es pot tocar com a opció per aexplicar alguna cosa. Ben pocs autors només han fet In-yer-face, per exemple Josep Maria de Sagarra va fer teatre de l'absurd amb Galatea i no es pot dir que sigui un autor del teatre de l'absurd, sinó que cada escriptor utilitza els estils per explicar d'una manera determinada. A Pornografia ens trobem que Simon Stephens s'acosta al In-yer-face, sense arribar a la violència desbocada, però exposant pornogràficament la vida i els sentiments de diversos londinecs el dia dels atemptats de 2005. Sentiments desconcertats, egoistes, estupiditzats... el mitjans de comunicació ens fan de llibre d'instruccions de les nostres vides i això ens porta on ens porta. La dissecció en escena dels sentiments de persones normals i corrents amb vicis inconfesables ens porta a la incomoditat In-yer-face de veure la realitat que vivim i que no volem reconèixer. Incest, prostitució per feina, rancor, obsessió, l'abandó dels ancians, etc. són algunes de les situacions que ens plantifica aquest text i que hem de pair com puguem.
Iban Beltran i Ana Pérez van dirigir a la companyia Parking Shakespeare que va omplir totes les localitats de la sala d'exposicions de la Farinera del Clot. El text no és fàcil, però les interpretacions de tot el repartiment estan a una gran alçada. Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Àngela Jové i Ricard Sadurní estan senzillament esplèndids sense excepcions.
Esperem ja que arribi l'estiu per tornar a veure aquesta magnífica companyia canviant de registre i oferint-nos una nova comèdia de Shakespeare al parc de l'Estació del Nord, no hi faltarem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada