La xerrada anomenada Tres pics i repicó, el Teatre a Reus, de
Ramon Llop pronunciada el primer de març de 2018 a la Germandat de Sant
Isidre i Santa Llúcia és tan il·lustrativa i instructiva que em sembla que l’he
escoltat una dotzena de vegades. Ramon Llop explica com van fer mans i mànigues
durant anys per fer que Reus tingués una oferta teatral de primer ordre, i pagada
gairebé exclusivament del que recaptaven de la venda d’entrades a taquilla.
Quan el Teatre Fortuny primer,
i més tard el Teatre Bartrina van oferir una programació estable finançada per
les administracions públiques, totes les peripècies i aventures per poder
oferir teatre de primera a Reus es van acabar. O no. Precisament la Sala Santa Llúcia ,
espai de la xerrada de Ramon Llop, ara torna a ser l’escenari de noves
aventures teatrals. A la
Sala Santa Llúcia un
grup de gent ofereix tot un ventall de teatre i música que no tenen espai a les
programacions públiques, i per altra banda també intenten salvar aquesta sala de
la desaparició.
És inimaginable que aquesta
petita programació pugui competir amb els caixets que paguen les
administracions públiques, pe`ro malgrat aquesta dificultat, sembla que la
feina dóna resultat i ens presenten espectacles que prometen una bona qualitat com:
la sàtira de La quarta via dels
T-Atraco teatre, diverses propostes de teatre familiar -fins i tot per nadons-
molt necessàries, ja que convé portar la canalla al teatre i no pas fer-la fora.
La sala també ha programat propostes musicals delicades com la del Jo Jet i Maria
Ribot que fa alguns anys vam poder veure al tancat Centre d’Art Cal Massó, o el
Pau Alabajos, entre moltíssimes d’altres representacions que no anomeno per
desconeixement, però que mereixen
l’oportunitat de ser descobertes.
Publicat a la NW de setembre de 2018
Publicat a la NW de setembre de 2018
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada