L'indi



-En primer lloc gràcies per concedir aquesta entrevista, en més de dos-cents anys no sé si havíeu fet gaires declaracions. Per què heu decidit ara i no abans fer aquesta entrevista?
-De res. De fet no sóc el primer el primer gegant que fa declaracions. L’any 93 la Vitxeta va concedir una entrevista amb motiu que Reus va ser Ciutat Gegantera. Com que fa un parell d’anys la Festa Major de Sant Pere va ser reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, i això és molt important, he cregut que era hora que un dels protagonistes tornés a donar la seva opinió... Això o que no m’ha donat la gana fins ara, escull al resposta que més t’agradi.
-Alguns diuen que sou una còpia i que l’original està al Museu.
-Comencem forts, amb la Vitxeta vau ser més benèvols...
-És que ara està de moda el periodisme que mossega, sobretot contra els que no manen.
-Us ho explicaré perquè ho entengueu. El gegant del Museu i el que ara balla pels carrers són el mateix gegant Indi, però amb dos estructures separades. Els gegants de Reus hem arribat a un punt que podem existir en més d’una entitat física alhora.
-O sigui, n’hi ha que diuen que els humans renovem totes les cèl·lules cada set anys, els gegants ho feu cada dos-cents?
-Més o menys, però enlloc de substituir, en fem un de nou i el vell continua.
-Com si tinguéssiu clons, replicants o alguna cosa semblant?
-No sé en quin idioma parles.
-I amb el gegant indi petit que es va estrenar l’any passat?
-El mateix que t’he explicat abans.
-O sigui que seria com una mena de gegantíssima trinitat?
-Si has de ser irrespectuós acabem l’entrevista aquí.
-Mil disculpes, em pensava que us havia vist riure per sota el nas. Parlem d’una altra cosa. A la NW us presenten com el guapo de la festa Major.
-Sempre ha estat així. Fixa’t en qui tanca la comitiva del gegants a les professons i a la Baixada de Misericòrdia.
-Però alguns, i sobretot algunes diuen que el Carrasclet us ha pres aquesta etiqueta.
-Bah, Canalleta! [Fa una pausa, i mentre es posa bé les plomes del cap canvia el to de veu]. Mireu, amb el Carrasclet tenim molt bona relació, a la Professó estem molt a prop i sempre hem tingut converses d’alçada, però és un jovenet que amb prou feines no arriba ni als trenta anys. Quan faci el centenari ja en parlarem.
-I l’Índia, no es posa gelosa que sigueu sempre el centre de totes les mirades i ella no?
-Què insinues? La meva índia des que va tenir la caiguda l’any 1958 quan una colla de jóvens que tornaven de la revetlla de Sant Pere i que portaven una trompa com un piano la van voler agafar i es van fotre de lloros. Va picar de cara a terra i va quedar tota desfigurada. Durant l’any que va estar ingressada en reparació jo vaig estar al seu costat sense sortir.
-O sigui que són una parella fidel?
-Això mateix, fa molts anys que anem junts. Per una banda hi ha l’amor, l’amistat,,, i la  comoditat, perquè mai no saps què et pots trobar sota les faldilles d’una geganta.
-L’Índia no ha estat l’única que ha caigut...
-Certament, tots els gegants patim caigudes.
-Però la de Sant Pere de 2008 va ser molt sonada
-Sí, no va ser aparatosa ni hi va haver trencadissa gràcies a la perícia dels geganters, però com ara teniu la taleia d’estar tot el sant dia enganxats a la pantalla del mòbil, doncs algú ho va gravar i ho va penjar a internet. Per això encara se’n parla.
-Algú fa conya que sou un gegant amb molt ploma...
-[Em mira fixament, tarda uns segons en contestar] Teòricament ara tenim la sort que tothom pot fer, vestir i fins i tot dir el que vulgui, i ho celebro. Si em preguntes per les plomes, t’explicaré que un dels moments més tendres de la Festa Major és quan un xiquet o xiqueta, a lloms del seu pare, amb els ditets m’acaricia les plomes. Això no surt a cap programa, però per mi és molt emocionant.
-I amb la resta dels elements festius de la ciutat us hi porteu bé? Penseu que n’hi ha massa?
-Massa? A les bones èpoques hi havia vint-i-dos balls i els Gegants. Llavors sí que hi havia competència, i ens lluíem. El quer van ser tristos van ser els anys que amb prou feines només sortíem naltros i vigilant que no ens atropellés cap dos cavalls o cap 600.
-O sigui que els que diuen que la Professó és massa llarga?
-Miri qui faci gairebé 100 quilos i més de 3 metres i mig que em discuteixi la llargada de les coses. Quan som al carrer ens agrada ser-hi, ja passem prou dies guardats.
-Els reis de la festa.
-Ho has dit tu.
-Parlem d’altres coses. Esteu moltes estones a la porta de l’Ajuntament...
-Ja sé per on vas. Fa dos-cents anys la mà esquerra em va quedar garrativada veient a persones amb responsabilitats fent certes pràctiques... i encara la tinc enrampada. Fins aquí puc parlar.
-Després de 200 anys de sentir la Tronada, com teniu la salut auditiva?
-Què? [I sembla que torna a riure per sota el nas]
-Els gegants representeu les cinc parts del món, els indis Amèrica, però podeu ubicar quina tribu índia exactament?
Diu, que hi ha una tribu d'indis, a l'oest americà...
-Sí?
-Que té alguna retirada, amb el poble català.
-Això és el començament d’una cançó de la Trinca
-I tu hi has caigut de quatre potes. [esbossa una ganya burleta]. Ara seriosament, represento un continent, no una tribu concreta. Els europeus d’abans representaven Amèrica així, amb plomes al cap, a la faldilla i als braços, i amb un arc i fletxes. Al frescos del saló noble del Palau Bofarull hi podeu veure uns indis que són gairebé el retrat de la meva índia i meu, això vaig sentir que deien. De fet Simón Bolívar, l’alliberador de l’Amèrica llatina, es feia retratar al costat d’una índia que era clavadeta a la meva parella i que representava la llibertat de l’Amèrica Llatina.
-M’este dient que els indis sou una parella independentista?
-Això no ho he dit jo, jo el que dic és que visc i ballo a Reus, i he ballat davant de governs de tot. Només he deixat de ballar quan queien bombes del cel.
-Res més lluny de la meva intenció que faltar a algun dels nostre estimats gegants, només dic que sempre heu destacat per sobre dels altres, només la Vitxeta rivalitza en popularitat.
-Home, queda clar quin és l’únic element festiu de Reus que té una estàtua.
-No està sol, també hi ha un geganter al grup escultòric...
 -Sí, de fet com que es posa les mans al cap sembla el geganter indignat, deu ser per això que han posat aquella barraca del 15M al costat.
-Tornem a la Vitxeta. Creus que el malbaratament en vestits per a ella pot haver influït en la crisi?
-Tinc una excel·lent relació amb els meus companys, en tot cas la Vitxeta sempre ha estat la més moderna de tota la colla, i si ella ha fet mans i mànigues per estar sempre a la moda, doncs ella s’ho ha guanyat.
-I com vau viure el canvi de la primera parella de Gegants negres per la segona?
-Doncs la colla dels gegants sempre hem estat una pinya, són coses de la festa.
-Quina festa preferiu Corpus, Sant Pere o Misericòrdia?
-L’important és afrontar la festa dia a dia, perquè no hi ha festa petita.
-Sí ja, i ara mateix em direu que la festa és així no?
-Justa la fusta, t’ha costat [Torna a fer la ganyota burleta].
-Adonar-me’n que us en fotíeu de mi amb tòpic futbolistics? Doncs sí. Parlant del tema, què en penseu del futbol?
-Els gegants com que no parlem gaire, escoltem les vostres converses i a la plaça la majoria de converses giren al voltant d’aquesta moda. Primer em pensava que seria una d’aquelles febrades que us agafen durant uns vint o trenta anys, però la cosa dura. De fet quan vau estrenar als gegants japonesos al camp de futbol del Reus Deportiu l’any 1956 vam començar a pensar que potser en fèieu un gra massa.
-...
-Hi ha hagut festes de Sant Pere que molta gent estava més pendent d’això que dels nostres giravolts. Però quan això del futbol ja estigui oblidat naltros continuarem ballant.
-Si la crisi no s’ho enduu tot per endavant
-En més de dos-cents anys n’he vist de tots colors: crisis, fam, epidèmies, guerres, misèria, malestar... I sempre hi ha hagut qui ens ha fet ballar, i així continuarà.

-----------------------------
Un lloc per anar a fer una copa...
—Doncs m’agradava molt la taverna el Carrasclet, però va tancar.
En quin lloc del Mercadal es posa quan peta la Tronada?
—El 28 al vespre estem gairebé davant d’on peta més fort, més o menys davant de la Casa Pinyol, ben a prop de la casa de la Vila.
Quina ha estat la seva última celebració a la plaça de Prim?
—El darrer Corpus.
El gegant que més li agrada?
—L’índia.
Reusenc/a amb qui li agradaria fer un vermut.
—Amb el Mossén Joan de Vic, a veure si s’anima, que cada Festa major acaba mort.
Si fos alcalde...
—Ja us podríeu calçar, que us veuria venir d’una hora lluny.
 ------------------------------

Entrevista publicada a la NW el juny de 2012




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars