M'agrada el Calpena. Per precisar hauria de dir que m'agrada l'Enric Calpena periodista. Com que la seva primera novel·la, Memòria de sang, està ambientada en part a Reus, he intentat fer una excepció i llegir novel·la històrica. Malauradament m'ha passat el que em passa sempre amb aquest gènere, i és que és que es queda a mig camí, entre aigües. Per una banda la literatura queda curta davant dels detalls històrics, i per altra banda l'artifici de la trama emmascara el moment històric.
Memòria de sang explica la història del Gort, un cognom ganxetíssim, que després d'una baralla a la tumultuosa Barcelona del XIX, acaba a la Guerra d'Àfrica al costat del general Joan Prim, també reusenc.
Fa de mal parlar d'un llibre que no has acabat, en tot cas ambla primera meitat ja n'he tingut prou per veure com el narrador en tercera persona omniscient, ho és tant d'omniscient, que quan ell ha acabat de descriure els detalls, els lectors fa estona que l'esperem a lloc. Si el lector fa més via que l'escriptor, la història s'entrepuça i el llibre no s'acaba. De totes maneres, cada setmana continuaré escoltant el programa de ràdio del Calpena, una cosa no treu l'altra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada