Tu busques un armariet que no tingui el pany trencat. Tu et despulles, quina llàstima que no hi hagi miralls als vestuaris, penses, et poses el banyador i les xancletes i passes per sota l’aigua de la dutxa. Caminant amb les xancletes mullades plof plof et col·loques el casquet, les orelles per dintre, no les tens sortides, però a fora queden ridícules. Quan el casquet està ben ajustat et cenyeixes les ulleres. Ni poc ni massa estretes, massa apretades et fa una mena de ventosa i et sembla que se t’han de buidar els ulls. Massa flonges t’entra l’aigua amb tota una conga de conjuntivitis a l’interior.
Tu tries piscina i carrer, aquest és moment clau. Anys d’experiència, l’instint de supervivència i la murrieria que et pressuposes per venir de família de mercaders, fa que t’avancis a qualsevol i agafis el darrer carrer lliure. O si no n’hi ha cap, avalues el grau de cansament dels nedadors per saber quin estarà lliure aviat. Però normalment ets espavilat i en trobes un de solet per a tu. Si la piscina està concorreguda escalfes i fas estiraments de manera lenta i cerimonial, t’agrada que la socorrista et miri, amb les ulleres no la veus gaire bé però estàs segur que et mira, és clar que et mira a tu. Si en canvi veus alguna padrina o panxut que s’acosten al teu carrer buscant-te la mirada d’aprovació per sucar-s’hi, saltes a l’aigua i pegues quatre braçades enfurides que ja t’han fet saltar els vint-i-cinc metres de piscina. Normalment el sol·licitant s’acoquina i prefereix buscar un altre company de carrer menys abrandat.
Tu t’agrades, els nedadors agraden a tothom, les nedadores només agraden als nedadors i als informàtics, i aquest clip labial de pensaments et reconforta. Els habitants de les piscines teniu esquenes amples, malucs passats pel serjant i cames amb músculs llargs i estilitzats, que conformen humans amb forma de ve baixa que res tenen a veure amb els crosants que emergeixen de les discoteques-gimnasos, o dels que escup el bar del complex esportiu que tenen forma de dònuts, allò que ara en diuen berlina, que això era com abans en dèiem d’uns cotxes de cavalls.
Tu mires de reüll els altres nedadors, tot i que ben pocs poden tenir gaire interès, la majoria neda malament o molt malament, i les dones boniques que s’hi banyen, o les que porten biquini en lloc de banyador són una distracció fugissera, sota l’aigua l’impuls que predomina és el que et donen les plantes dels peus i els palmells de les mans i no pas les parts que tens entre les cuixes que es mouen compassadament. Tu manes a la piscina malgrat que no ets cap cadell. A vegades baixen alguns jovenets que tenen la sang que encara els crema i et passen com a fletxes tallant l’aigua pel costat, ni intentes seguir-los el ritme, saps que el teu ritme és el bo per tu, aquesta canalla aviat sortiran de la piscina i tocaran el dos a d’altres piscines.
Tu sí que xales quan fas els viratges. Quan veus el mur piques amb les dues cames alhora i plegues la cintura, carregues cuixes al pit, tombes, bufes, veus llum a fora, descarregues cames contra la paret llençant a cada cop tota la merda que has empassat durant el dia i la vida, fas un cop de maluc guiat pels teus abdominals que són com un ouera de mitja dotzena, estires braços, obres mans, et dispares. Treus el cap, agafes aire, et capbusses. Ets bo, tu.
Un matí veus un home al carrer del costat, neda bé, té estil però tu ets més ràpid, deu tenir deu anys més que tu i tot i que els seus braços entren de manera neta a l’aigua, tu tens més impuls i per això li vas traient avantatge. De reüll veus que a l’altre carrer també hi ha un altre nedador, aquest et pren metres i et passa. També té estil, no tan net com el teu, però és més impetuós. Continues amb el teu ritme, com fas sempre, però t’ha pujat la mosca al nas tot i tenir-lo dintre l‘aigua clorada. Quan agafes aire de costat te’ls vas mirant, i veus que tots dos van amb un banyador negre i un casquet groc. Se’t traboca una bombolla d’aire, i aquesta es transforma en atac de tos quan veus que els dels altres carrils contigus també porten la mateixa mínima indumentària. Arribes a la paret com pots. Et treus les ulleres de goma, et fregues els ulls i guaites els companys de piscina.
Els altres sis nedadors que hi ha a la piscina són homes, tots sis porten banyador negre i casquet groc, com tu. La diferència és l’edat. Al primer carril hi ha un efebus barbamec, al segon un jove carregat de testosterona, al tercer l’home que et guanyava metres, al quart hi ets tu, al cinquè el senyor amb estil, al sisè un home amb una panxa important que neda calmosament, al setè un ancià que camina per la piscina, el vuitè carrer és buit.
Tu surts de la piscina com si fos plena d’aiguarràs. Vas mig corrent, mig relliscant cap a les dutxes, mai abans havies perdut els papers a la piscina. Aquesta vegada has estat el nedador de tu mateix, i les braçades rítmiques sí que t’han portat a un lloc més ample, però igual de clos.
Tu poses la dutxa calenta, que et cremi, que et desperti d’aquesta visió, però ets ben despert, aquest és el malson. Al vestidor estàs una estona assegut al banc, amb la mirada perduda i donant tombs a la teva visió. En aquestes que se t’acosta el nedador del banyador fluorescent, deu tenir deu anys menys que tu, neda molt correctament, i que d’altres vegades t’ha mirat de reüll quan et canviaves. Mentre et poses la tanga que dóna veneno el saludes i li dius si vol anar a fer una canyeta al bar de fora. Ell et somriu. Què carai. Que el canvi de carrer no t’agafi en sec. Els teus actes són el símptoma de com ets tu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada