Missa pagesa

El darrer dia d’aquest gener Òmnium Cultural ens va convidar a una peculiar cita al Teatre Bràvium. Els culs inquiets del nou casal de la plaça del Prim ens proposaven una Missa pagesa, sobre un poemari de Dolors Miquel, que va guanyar el cinquè premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater l’any 2005. Val a dir que sempre que servidor entra en un espectacle de poesia pateix per si no s’acabarà adormint com un angelet. Si una virtut té Missa pagesa és que això no passa. Al contrari, la major part de l’obra tens més la sensació d’estar a la cuina d’uns amics preparant un sopar entre birres que no pas en una platea d’un teatre. El fil conductor de Missa pagesa és un conill. Sí, un conill a la cassola amb farigola que al final de l’obra actors i públic endraparan. Amb el conill coent-se entremig d’efluvis que fan raucar els ventres dels presents, l’actor i actriu de Nozomi 770 Teatre oficien una missa laica que consagra els plaers terrenals. I mentre jo em preguntava si una paròdia d’una missa catòlica a aquestes alçades és provocador, un espectador que als cinc minuts d’obra va agafar la porta del Bràvium em va respondre sense paraules. Entre salms, oracions i xalamenta general, el poemari va passant amb una fluïdesa poc vista en cap recital. Fins i tot algun poema es clava precís com una sageta, però hi ha un moment concret en el qual l’actriu ens escup un poema, i entre tots els penjaments que ens dedica, ens engalta la galanteria “prostituts del quedar bé”. D’acord doncs, no quedaré bé, ells ho han demanat: Darrere tota aquesta barrila hi havia gaire cosa més? La resposta la dono jo mateix sortint per petaneres: a banda d’aquesta Missa pagesa no hi havia gaire cosa més perquè ni Teatre Bartrina ni Teatre Fortuny tenien presentada encara programació. O sigui, que a falta de pa bones són coques... o conill.

Publicat a la NW de febrer de 2013