Divendres al Casal Despertaferro
vam tenir una nova vetllada de cant improvisat: corrandes, gloses menorquines,
garrotins i jotes van fer cantar i barrinar a una cinquantena de persones. I el
calendari ja ha donat un tomb sencer des de la trobada de cantadors i
cantadores dels Països Catalans a la Palma i es pot dir que la llavor de la
glosa ha crescut al Camp. Potser l’haurem d’abonar amb noves propostes: cursets
de jota, vermuts glosats... Segueix...
Hi
ha una dita que diu: ”un poble que canta és un poble que viu”. Vius ho estem,
però sobretot un poble que canta és un poble que es comunica, i això, en uns
temps que semblava que només sor em de casa per anar a un bar a callar tots -o
cridar monosíl·labs- davant d’una pantalla en verd gespa, doncs és molt.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada