Els gegants, els castells, les
sardanes, els diables,el bestiari... Tots tenen federacions, coordinadores,
agrupacions... que els agrupen, els posen en contacte i els promocionen. Els
balls parlats no, res de res. Com que no són ni carn ni peix no encaixen amb
res. Els balls parlats, l’autèntic teatre popular català, allò que va haver-hi
des de l’Edat Mitjana fins a Pitarra i que ara està tornant necessita una
empenta.
Bienve Moya, Josep M Martorell, Salvador Palomar, Montserrat
Palau, Magí Sunyer, Josep M Salvador ja veien la necessitat de coordinar
estudis i recuperacions... l’any 1990!!! Axò va ser durant el Congrés sobre els
Balls Parlats a la
Catalunya Nova (Teatre Popular Català), celebrat a la
Facultat de Lletres de la URV.
De llavors ençà hi ha hagut un fotimer de recuperacions de
balls parlats. Us en donaria exemples, però m’estaria dues hores buscant perquè
aquesta informació no està recollida enlloc. Els balls parlats van sortint com a
bolets, es propaguen com per espores: ”ostres, al poble del costat han
recuperat el Ball de Santa Pepeta de la Font, doncs naltos treurem al carrer el
Ball de Mariano l’escagassat del qual tenim un text de l’any de la catapum”. I
d’això si en surt una nota al Diari de Tarragona ja és molt, i membres d’altres
balls sabem la notícia quan el ball ja ha estat dat i beneït.
Potser la celebració dels 500 anys de la primera no cia del
Ball de Dames i Vells de Tarragona podria ser l’excusa per posar les bases per agrupar
balls de Malcasats, de Dames i Vells, hagiogràfics, de Serrallonga, etc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada