La
Misericòrdia d’enguany promet ser una de les més lluïdes que hi ha hagut a Reus
els darrers segles, potser ens hauríem de remuntar a les solemnitats a la Mare
de Déu de Misericòrdia de 1792 per trobar-ne una similar, tot salvant les
distàncies. Aquesta Misericòrdia podem gaudir del nou basilisc, i per Sant Pere
ja vam estrenar la víbria, animal de nova creació, que com el lleó, són la mostra
que a hores d’ara ja no només recuperem tradició, sinó que l’estem creant.
També vam poder veure l’estrena de la moixiganga de Reus, que és cert que es
tracta d’un ball profundament religiós, però no hi ha d’haver cap problema per
això, com tampoc n’hi haurà d’haver amb el transvetisme del ball de dames i
vells quan aquest es recuperi. Evidentment que els responsables d’aquest èxit
han estat els ciutadans, tant els que suen la camisa dins el seguici fes u com
del públic que cada vegada més omple els carrers i places. Un punt que trobo
important ha estat l’establiment d’un protocol de les festes majors de Reus,
que serveix de columna vertebral de la festa major, la feina del qual ha estat
imprescindible per al creixement espectacular de la festa. Però crec que
ha arribat el moment de repensar el seguici.
Fa temps
que em demanava com és que en una ciutat tan teatral com Reus no hi ha hagut la
recuperació estable de cap ball parlat? A Tarragona tenen el de dames i vells,
autèntica icona d’aquest es l, el de Serrallonga... a Valls, el de vells; a
Vilanova, Vilafranca i el Vendrell, el de malcasats i el de Serrallonga; a
Sitges, el ball de criades, fins i tot a Calafell, el ball de la Rosaura... I a Reus
de tant en tant podem veure de manera excepcional el de Sant Miquel i el de la
Mare de Déu. Però amb el model de seguici festiu que tenim, hi té cabuda un
ball parlat? Què faria el dia de Sant Pere al matí posem per cas el ball de
Sant Miquel? Aguantarien els actors de dames i vells totes les processons i
actuacions només passejant? O bé haurien de renunciar a participar en els actes
centrals de la festa major? Cal triar el tot o res.
Arribem
al cap del carrer, tal com està establert, més en l’imaginari que no pas en el
protocol, un ball o una bèstia o és dins el seguici o no hi és, només el ball
de diables i els Xiquets de Reus per la seva naturalesa han escapat d’aquesta
cotilla. A part d’aquests, no hi ha elements que tinguin un peu fora i un peu
dintre, fet que és summament posi u, ja que a part de reforçar aquells actes
més tradicionals, obririen nous espais i pràctiques fes ves.
No vull desmerèixer en absolut la
feina feta, que crec que ha estat de matrícula d’honor, però potser ara que el
seguici és fort i robust ha de guanyar amb elasticitat, sense abaixar el llistó
que tan alt està ara. Amb el permís de la Misericòr-dia, els dies 25, 26 i 27
de juny serien els indicats perquè els elements festius, sempre que ho
volguessin, arribessin a tots els racons de la ciutat. I tot això amb
la mirada fixada en el moment que per mi és el central de tot el cicle festiu
reusenc: el 29 de juny al vespre. Aquest hauria de ser el dia que els hipotètics
balls parlats que s’han de recuperar es mostressin amb els altres elements del
seguici, així com revisar el protocol d’aquells elements festius sempre que ho
desitgessin. Per exemple el ball de diables no ha participat tradicionalment en
la processó de Sant Pere, bé, però tampoc el lleó ni la víbria i ara ho fan i
ben bé que hi queden. Un altre exemple seria la inclusió del bou o del canó al
capdavant d’aquesta processó. Cert és que el bou recorda els correbous que es
feien a la ciutat fa segles, i que de ben segur que cap bou viu va acompanyar
sant Pere, o que el canó té un rol d’anunciar la festa. Però ara com
ara estem escrivint la tradició, senyal que és vivíssima, i per tant podem
fer-la al nostre gust sense que això vulgui dir desvirtuar-la, o sigui, sense
malmetre el model de seguici català que perviu des del segle XVIII, però amb
l’únic límit que és la nostra imaginació.
El Punt, 25.09.2007
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada