Ho
poso a possibles perquè encara falten uns dies i tenim la incertesa de saber
com anirà. El Bou i arròs torna
aquesta Festa Major de la mà de la colla del Bou de Reus, el dia 24. Després de
la Tronada i de la cercavila del Masclet a la plaça de les Peixateries Velles
recuperarem aquest plat tradicional de la Festa Major de Reus.
Val a dir que comptem amb la complicitat de la carnisseria Cal Borrull ,
la Unió de Bo guers, els cellers De Muller, la Càmara Arrossera
del Montsià, el Forn Cabré, el CRM, la cuinera Mariona Quadrada
i el Casal Despertaferro. Recupero un ar cle sobre el Bou i arròs que vaig
publicar fa un temps al bloc del Bou.
Segueix...
“A
Reus per Sant Pere bou i arròs” és un refrany que
tot i que ja no es diu avui dia, va ser força conegut dins i
fora de la ciutat.
Mostra n’és que Joan Aades el recull dins l’apartat de
refranys
del volum de cançoner de Folklore de Catalunya
(Barcelona: Selecta, 1951 p.1217). Fins i tot s’ha inclòs dins dels 25.000
refranys que conté la contemporània obra Tots
els refranys catalans d’Anna Parés (Barcelona: Ed. 62, 1999 p.486). Però a
part del refrany,
què en sabem més? El folklorista
Ramon Violant i Simorra ho explica a Etnografia
de Reus i la seva comarca (Barcelona:
Ed. Alta fulla, 1990, p.659) referint-se al menú de la Diada
de Sant Pere: “el ma es tenia un plat a taula amb avellanes torrades i coca per
a convidar els visitants a la
casa. El dinar clàssic era el bou i arròs. Això és, arròs a la
cassola per primer plat i bou ros t per
entrant.
Per postres, crema o bunyols de pasta adobada i coca adobada, d’elaboració
casolana”. Aquesta menú tradicional no ha arribat fins als nostres dies ni molt
menys, ja al 1923 Pere Cavallé deia: “La decadència dels costums tradicionals
estava ja iniciada […] eren molts pocs els veïns que complissin amb el precepte
aforís c de “Per Sant Pere bou i arròs”. De les diverses famílies que jo tractava,
únicament la d’en Celes Ferrando, l’impressor, seguia el costum. La senyora
Dolors, l’esposa d’en Ferrando, deia,
amb certa emoció, que el seu pare
tenia per deure ineludible el menjar
bou amb arròs el dia de Sant Pere
i que ella, en homenatge als avantpassats,
seguia fidel a la culinària
tradició” (P. Cavallé Festes i Costums de Reus. Reus: Centre
de Lectura, 1990 p.72).
La primera no cia de menjar bou a Reus
per festa és de 1343, va ser la
primera Fira de Sant Jaume que la vila va pagar
un
bou, el va fer ballar per un joglars i després el va fer cuinar amb pebre. El
1437 els arrendataris d’una carnisseria, Joan Forés i Ramon Aguiló, es
van comprometre a servis bous de més de
100 lliures de pes, “bons e
suficients”,
a judici dels Jurats. I així podríem con nuar amb referències dels sants peres
de 1503, 1597, 1604... Aquest ar cle de Lluïsa Vilaseca us en pot donar més
detalls.
Els temps ha canviat, per les festes de Sant Pere homes i
dones tenen ganes d’estar al carrer i no pas tancats a la cuina elaborant el
menú que explicava Ramon Violant. Per recuperar aquesta tradició, caldria
adaptar-la als nous temps: passar de ser una menjada familiar a una de
comunitària i fondre l’arròs a la cassola i el bou ros t en un sol
plat.
A par r de dos elements bàsics com són el Bou i l’arròs, cada cuiner o cuinera
faria el plat al seu gust i a la seva mida, talment
com el Masclet, que a par r de dos elements bàsics com són el Vermut i el
Plim cadascú els combina com més li plau.
No
inventem res, de menges comunitàries per festes n’hi ha arreu dels Països
Catalans: l’espineta amb caragolins
per Santa Tecla a Tarragona, el ball de coques dels pobles del Priorat, el ranxo de Ponts, les calderes de Sant Antoni de Massalfassar o la truita amb suc d’Ulldemolins. La idea no seria fer una festa
gastronòmica com pot ser la calço-tada
de
Valls, sinó dotar a la
Festa Major de Sant Pere d’una menja tradicional, senzilla i
energè ca que serveixi per fer coixí per aguantar les hores de festa que
calguin.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada