Després de mesos de reclusió hivernal la gent torna a sortir i a prendre el carrer amb l’esclat de Sant Jordi. Roses, llibres i senyeres acompanyen les primeres mànigues curtes i els primers refrescos a les terrasses. El Trapezi és la segona cita multitudinària. Any rere any el públic de Reus s’ha convertit en un exigent espectador; la màgia del circ, si no està feta amb un rigorós treball ja no passa com abans.
Malgrat la desaparició del participatiu espai off Cafè i circ i els sagnants incidents de les dues darreres edicions, el Trapezi és una cita ineludible del calendari cultural i també festiu d’aquestes contrades.
La següent festa és Corpus, amb les coques de cireres, catifes de flors, gegants i, de fa poc, l’ou com balla. Una festa del passat de la qual no en sabem gaire i que en el futur pot créixer molt, però que viu a l’ombra de la propera festa major i queda un pèl tapada.
I és que la festa major de Sant Pere cada vegada vol ser més gran, amb les barraques, la revetlla i la diada de Sant Joan i els intensos dies previs a Sant Pere. La festa ha crescut, li ha sortit bigotet i ens mostra un dels millors seguicis, ens sap fer bou i arròs i masclet com a menjar i beguda de les festes, i cada any té sorpreses sorgides bàsicament de la participació ciutadana en la festa. Com sempre que es creix hi ha titubeigs, polèmiques i algun escadusser pas enrere, però anem endavant i enguany sembla que es recuperaran dos balls parlats, que eren dels últims elements patrimonials que ens mancava recuperar i actualitzar. Ens pocs anys Reus ha deixat de ser una ciutat dormitori que no es volia despertar del cloroform franquista.
Encara ens queden lleganyes, però de moment tenim unes festes importants, i tot i la gernació que omple carrers i places, hem sabut esquivar la massificació que desvirtua altres festes catalanes. Aprofitem-ho.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada