Produir cavalls
guanyadors és aposta segura. La
Hedda Gabler de
David Selvas ho és i de llarg. El Bartrina era ple de forasters. Una senyora
que tenia al costat, més aviat una dona que havia abusat del gin, mentre no
començava l’obra no va parar de renegar de la nostra suposada hipocresia pel
fet que quan entrem al teatre saludem els coneguts. Al primer minut de l’obra,
com desgraciadament passa sempre, va sonar un mòbil i el pare de família que tenia
a la fila de darrere va engegar en veu alta: “pueblucho!”. I què? Doncs que
aquestes persones que ens estimen tan poc s’han hagut de menjar les seves
manies, venir fins a Reus, pagar aparcament, entrades (i copes en cas de la
senyora) pel fet que es programava una obra excel·lent. Que duri pel bé de la
nostra cultura i els nostres depauperats calaixos.
Hedda Gabler
torna de la lluna de mel amb el seu prometedor i tediós marit, i s’adona que
s’ha tirat de cap dins una vida de formalitat ensopida que no vol viure. Enlloc
de redreçar-ho decideix inconscientment fer als que l’envolten igual de
desgraciats que ho és ella i rebentar-ho tot.
Aquesta Hedda Gabler fa una mica de por: que un
text del XIX sigui tan vigent al XXI potser vol dir que no hem avançat gens.
Els clàssics són vigents per sempre, però la manca absoluta d’escrúpols dels
personatges d’Hedda Gabler s’adiu
massa amb el nostre context. Bona feina de David Selvas que ja havia mostrat
com en sap d’adaptar i actualitzar clàssics fa un parell d’anys amb La gavina, una coproducció també del
CAER. Per a fer-ho té bones eines: Laia Marull broda una de les millors
sobreactuacions de la història. Al seu voltant orbiten un bon càsting d’actors,
una escenografia cara però aprofitada i una música i projeccions que funcionen.
Selvas sap treure tota la fel continguda, les rèpliques coentes i les
intencions enverinades que amaga el text d’Henrik Ibsen. Si el teatre ha
d’emocionar, aquesta Hedda Gabler ho
aconsegueix: angoixa, desencant i cinisme són abocats al pati de butaques d’una
manera exquisida.
Publuicat a la NW a l'abril de 2012
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada