Al sostre

La Sala Trono s’ha traslladat a la caixa escènica del Teatre Metropol, o sigui, podem dir que a Tarragona de dos teatres en fan un. La Sala Trono-Armanyà va presentar Al sostre, una comèdia que han produït ells mateixos, i que hem pogut veure durant tres setmanes en un enclavament de cultura d’aquesta ciutat mediterràniament olímpica. Quan la cultura pública esdevé un mer ressort de propaganda, són els privats que han de fer de fonts que esgotin la set teatral dels ciutadans.

Al sostre és una comèdia dirigida per Isra Solà i escrita per Nigel Planer. Aquest darrer coneix bé la ciutat de Tarragona arran de la seva participació al darrer FITT, Festival Internacional de Teatre Tarragona. El FITT està organitzat per la Trono i el darrer any, casualment o no, ja orbitava sobre el Teatre Metropol. El text de l’obra és summament interessant i, per tant, molt complex. Els dos protagonistes de l’obra són dos artesans que ha contractat Miquel Àngel per tal que ela ajudi a pintar la Capella Sixtina, a Roma. L’oficial (Oriol Grau) i l’aprenent (Pau Ferran) no entenen la manera de fer de Miquel Àngel, les seves tècniques que trenquen amb la tradició, i el seu capteniment en el projecte pictòric, sense escoltar les opinions dels seus col·laboradors. Ells es pensen que en saben més de pintura que no pas Miquel Àngel, el qual s’havia fet un nom com a escultor i no com a pintor mural. La comèdia està servida, però l’interessant del cas no és només la comicitat, sinó la reflexió de fons de Planer sobre el fet creatiu, i sobre la mesura del talent de cadascú. Tot i que la majoria de l’obra és una jovial concatenació d’històries sobre Miquel Àngel, el Vaticà i l’època del Renaixement, el moment crucial de l’obra és quan els dos artesans se n’adonen del geni artístic del mestre toscà, i de com ells no han estat dotats d’aquesta virtut i que els seus noms seran arrossegats pel riu de la història, mentre el de Miquel Àngel Buonarroti romandrà generació rere generació. Tot plegat molt anglès, malgrat versar sobre un tema italià. Anglès i complex, perquè fer la inflexió de comèdia a epifania és pels actors una autèntica escalada, però la salven i no cauen.

NW de juny de 2018.