Associo la Festa Major de Sant Pere amb les orenetes. Quan no hi ha ningú pel carrer les sents cridar, aixeques el cap i les veus girar pel blau. Quan vas aviat o retires, de festa, de muntar o de desmuntar normalment no hi ha massa gent pel carrer i les sents xisclar.
 |
| Dibuix de Pau Nogués |
Cadascú viu Sant Pere com vol. N'hi ha que no el volen viure i n'hi ha que el vivim intensament, molt intensament. D'aquest Sant Pere us en parlaré des de la meva visió totalment parcial.
Començo amb el ball de Dames i Vells que enguany ha estat el millor de les seves deu edicions. No sabem la fórmula o la recepta, la intuïm: quan tothom està bé i el grup rutlla, les coses són fàcils i surten soles. Curiosament enguany ni Canal Reus ni el Diari ni ens han mencionat, i ha estat l'any que hem tingut un públic més nombrós. Suposo que ja arribarà el moment que, com a Tarragona, es retransmet el Dames i Vells per la televisió i per ràdio. Potser l'any que ve que farem els deu anys d'existència. En tot cas tenim la crònica de la Isabel Martínez al Reus Digital. També tenim clar que per organització interna, els Dames i Vells de l'any que ve hauran de ser diferents, potser molt diferents. En tot cas enguany hem refet els vestuaris dels quatre vells i dels dos diables, de la ma del Josep Maria Casas del Barato, de manera que ll'any que ve si renovem batlle i mosso, ja ho haurem renovat tot. També val a dir que enguany el ball tenia catorze personatges i no tretze com fins ara, un nou actor de l'actualitat ha modificat les vides de les dames i els vells, com també ha passat en les nostres vides.
L'altre aspecte aspecte absorbent ha estat l'inici de celebració dels 675 anys de la notícia del primer bou festiu a Reus. Vam decidir conservar els actes que fem cada Festa Major i a sobre, participar de l'anada a Completes, l'actuació de lluïment i la Professó, o sigui, sortir a ballar amb el conjunt del Seguici Festiu. El Bou tenia el repte de no desentonar amb la solemnitat del Seguici i, alhora, conservar l'actitud efervescent de Bou, o sigui, que la festa sigui bèstia.
Sumat a això hi havia la nostra voluntat de sortir amb una formació musical semblant a la del 1343. El Dani Carbonell va retobar una antiga tonada de professó de Reus que ara estava en desús i que va adaptar. Per altra banda, altres melodies medievals van ser adaptades i vanb servir per fer ballar, i no de forma calmosa, al Bou de Reus.
Val a dir que per sortir al Seguici el Bou no ha deixat de fer de les seves i ha sortit com és tradició des de 2004 el dia del Pregó, de fet ser el primer element festiu que ho vam fer, i vam estar sols durant molts anys esperant la primera tronada. Després la Cercavila del Masclet. L'endemà el correbars Bou-t'ho tot i la segona NIt de Banyes, completament consolidada. I com no pot faltar, el sopar de bou i arròas, un dels actes més bonics de la Festa Major perquè a tots ens recorda qualsevol festa de barri o de poble, per l'ambient familiar i distès de l'acte, amb les taules a l'aire lliure, la música de l'Orfeó, els cavallets de fira... i després la -ja no tant- improvisada aparició de la Vedella i del nano El Nen del Bou al Tomet de Sant Ganxet, un pedaç de falla valenciana, que, per cert, va quedar tot mascarat per una carretilla la nit de Banyes.
Arran dels 675 anys de bous a Reus, el Xavi Ciurans i companyia de la Banda de la Festa Major han volgut fer la cançó del Bou, em van demanar si cantàvem res i el resultat és això del vídeo. Com que amb el Xavi hem coincidit glosant algunes vegades, em va proposar que part de la cançó fos improvisada pels Glosadors del Camp. La veritat és que l'entusiasme del públic va ser colossal. Amb l'Aleix, el Xavi uns dies abans en el darrer taller de glosa de la Laia Pedrol, havíem improvisat sobre cançons de festa major conegudes com els Nanos o Mossèn Joan de Vic. Per força que havia d'anar per aquí la cosa.
Sumat a això hi havia la nostra voluntat de sortir amb una formació musical semblant a la del 1343. El Dani Carbonell va retobar una antiga tonada de professó de Reus que ara estava en desús i que va adaptar. Per altra banda, altres melodies medievals van ser adaptades i vanb servir per fer ballar, i no de forma calmosa, al Bou de Reus.
El bou per sortir al Seguici va encomanar al Josep Maria Casas del Barato un domàs amb l'escut heràldic de Reus proposat per Armand de Fluvià a l'Ajuntament. Aquest escut és dibuixat per Xavier Garcia i segueix el patró dels domassos tradicionals, de color carmesí, amb quatre petits faldellins sobre un un ras groc. Les flors del cap són girasols, no margarides com repeteixen els mitjans, i estan muntades sobre el coll, inspirades en la festa alpina de l'Almatrieb, donat que és el referent europeu de bous enflocats. Al coll portava una corona de flors oloroses: espígol i eucaliptus. L'espígol té una llarga història a les festes reusenques i potser de fora no es notava, però perfumava l'ambient de dins del Bou. Les cintes que enflocaven el bou van variar els dos dies, el primer van ser blanques i el segon daurades, la interpretació dels dos colors que cadascú faci la seva.
Val a dir que per sortir al Seguici el Bou no ha deixat de fer de les seves i ha sortit com és tradició des de 2004 el dia del Pregó, de fet ser el primer element festiu que ho vam fer, i vam estar sols durant molts anys esperant la primera tronada. Després la Cercavila del Masclet. L'endemà el correbars Bou-t'ho tot i la segona NIt de Banyes, completament consolidada. I com no pot faltar, el sopar de bou i arròas, un dels actes més bonics de la Festa Major perquè a tots ens recorda qualsevol festa de barri o de poble, per l'ambient familiar i distès de l'acte, amb les taules a l'aire lliure, la música de l'Orfeó, els cavallets de fira... i després la -ja no tant- improvisada aparició de la Vedella i del nano El Nen del Bou al Tomet de Sant Ganxet, un pedaç de falla valenciana, que, per cert, va quedar tot mascarat per una carretilla la nit de Banyes.
Arran dels 675 anys de bous a Reus, el Xavi Ciurans i companyia de la Banda de la Festa Major han volgut fer la cançó del Bou, em van demanar si cantàvem res i el resultat és això del vídeo. Com que amb el Xavi hem coincidit glosant algunes vegades, em va proposar que part de la cançó fos improvisada pels Glosadors del Camp. La veritat és que l'entusiasme del públic va ser colossal. Amb l'Aleix, el Xavi uns dies abans en el darrer taller de glosa de la Laia Pedrol, havíem improvisat sobre cançons de festa major conegudes com els Nanos o Mossèn Joan de Vic. Per força que havia d'anar per aquí la cosa.
Enguany no he pogut ni preparar ni veure el ball de Marcos Vicente, potser és una llàstima que tot la feina d'un curs es resolgui en una sola actuació, potser si les famílies s'hi avinguessin es podria repetir el mateix dia o un altre. Tampoc he vist, però sí que vaig donar un petit cop de mà en els parlaments del ball de Gitanes, que han encetat una bona línia de treball per fer que els parlaments siguin una part tant important del ball, com ara ho són les coreografies. Molt a favor.
En definitiva, la Festa Major de Sant Pere és el moment que tots podem treure de dins el millor que podem fer. Una altra cosa és que d'on no n'hi ha no en raja.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada