A l'Esclat tenien la novel·la Novel·la de Pol Beckmann, Aquests dies pocs fàstics fas a res i va acabar a la bossa envoltada de farina, llevat i rotllos de paper de water. N'havia sentit tocar campanes, però no n'havia llegit cap crítica llarga. He de dir que ha estat una lectura agradable, prou clara com per poder-la fer mentre la teva filla petita assaja un concert de flauta d'esmolet en pip menor, i la teva filla gran exhorta al teu gat a fer heroïcitats mítiques que no li pertoquen per la seva condició felina,
Destaco la claredat de la lectura perquè Beckmann fa una novel·la circense, en la qual tot són figueretes literàries i sempre cau de peu. Hagués estat molt fàcil confondre al lector amb totes les pampallugues que fa arran dels personatges que es desdoblen, però no ho fa, potser la seva condició d'escriptor novell li ha fet prendre unes precaucions que d'altres novel·listes més bragats no haguessin pres, i haguessin deixat lector perdut enmig de contradiccions no resoltes. Potser és que Beckmann té molta traça i fa de la seva pulcritud expositiva la seva major virtut.
Aquesta novel·la és un joc de realitat i ficció ben executat, però entre facècies i ironies Beckmann també et clava calbots: "¿No t'adones que ella només és una excusa per no sortir de tu mateix, per amagar-te l'evidència que el món no és com voldries que fos?" o d'altres sentències més feridores que no vull destripar.
No exagero gens si dic que aquesta Novel·la sembla escrita per Italo Calvino, la capacitat de jugar i la lleugeresa formal de Beckmann són agraïdes com uns llençols nets. val a dir que l'enfocament dels personatges i les situacions sembla tret de l'escola de Quim Monzó. Massa ressons d'altres autors? Pol Beckmann va néixer l'any 1991, ja tindrà temps de sobres per tenir una veu pròpia i forta, si continua així de bé.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada