COS 2012



Finalment s’ha pogut salvar el festival COS d’aquesta enorme depressió econòmica en la que estem immersos. Ha quedat prim i escardalenc, però sobreviu que ja és molt. El fes val COS és el segon fes val teatral de la ciutat de Reus en quan a públic, per això a vegades se’l qües ona, però qui el critica sempre és aquell perfil que descrivia l’altre dia el Ferran Medico: aquells que no trepitgen el teatre si no és per a veure el Joan Pera. Sigui com sigui el fes val COS ha tingut jornades glorioses amb el desaparegut Marcel Marceau i d’altres grans del teatre gestual mundial, recordo com ja fa un munt d’any els impressionants quebequesos Omnibus. I no només això, sinó que el COS ha tingut la virtut de treballar, i molt, la pedrera.


Gran festivals del nostre país donen l’esquena premeditadament als que comencen. Parlo d’algunes edicions del Trapezi, o el cas més paradoxal, el de la Fira Mediterrània de Manresa, la qual tot i tractar la Cultura Popular i Tradicional, passa olímpicament de la cultura que fa el poble i només aposta per noms ja coneguts. Doncs el COS ha apostat cegament pels que s’arrisquen a produir una obra, ja siguin de Reus o de Catalunya. Recordo dos passes memorables al Fortuny de l’adaptació en pantomima d’El Baró i la leprosa de David Cirici, a l’alçada de qualsevol patum forastera, així com múltiples obres de companyies reusenques que a major o menor fortuna hem omplert teatres i places. Grà-cies al COS moltes companyies locals han pogut mostrar el seu treball en condicions, i davant d’un públic que, no és multitudinari, però sí exigent. I aquesta aposta a la llarga s’hi nota. Cada any hi ha més actors o actrius de Reus i voltants que treballen alguna de les disciplines gestuals, en canvi el flamant batxillerat del circ ha quedat desert perquè ningú s’hi ha apuntat. Les cases es comencen pels fonaments i sense presses. Per molts anys de COS!



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars