Ahir vaig ser enganxat i enxampar quan al moment menys esperat em van lliurar un dels premis Amenós als que més Enganxen, uns premis que reconeixen persones i entitats del Món de Reus que fan ciutat, i dels quals el Josep Baiges del n'és l'alma mater.
No m'esperava que el premi me'l lliurés l'Elena tarragó, amb la qual hi havia creuat poques paraules anteriorment, una de les tantes sorpreses que ahir hi havia preparades. Per sort la grip, que ha fet una acampada indefinida a casa, em va deixar anar del llit unes hores abans de l'acte i no me'l vaig perdre.
Alguna vegada la gent ha criticat aquest tipus d'actes, i jo el defensar-é i no perquè m'hagin premiat, que també, que tots tenim el nostre ego per alimentar. Aquest tipus d'actes relacionen les persones, fan xarxa, fan tribu, i encara que això sembli poc modern i contemporani, ho és radicalment. Vivim en una societat on la vida sembla que ens la dissenyen amb tiralínies (llevar-nos a la casa amb hipoteca - anar a la feina malpagada - passar el temps d'oci al centre comercial - tornar a la casa amb hipoteca, i així fins a la mort). Aquestes rutines poden passar a Reus i en qualsevol altre racó del món industrialitzat, de manera que els individus passen a ser mers objectes de producció i alhora de consum, substituïbles i intercanviables.
Per contra d'això actes com els premis Amenós activen una part de la societat de Reus i ens converteixen en ciutadans (els de veritat) i nens allunyen de ser simples habitants de no-llocs.
En tot cas gràcies a tots: Josep Baiges, Bràvium, Vermuts Miró, Guillem Anguera i Helena Tarragó. També a la meva família perquè sense ells no seria res. I gràcies també a la Gata Borda, que sense la seva confiança no hauria pogut fer ni la meitat de coses que he pogut fer. I que quedi clar que a la Gata Borda jo només en sóc un més, l'únic que potser com que n'escric bona part dels textos a vegades surto als mitjans més del que tocaria.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada