10 dies de Sant Pere, cinquena part, freudianes jaimitades




Enguany el ball de Dames i Vells ha estat fantàstic. No ho dic perquè jo hi surti, bé, o sí. De fet ho diu el Palomar al seu bloc: ”enguany, el ball compta amb el millor text des que va començar a sor r al carrer. Diàlegs àgils, molt ben lligats, punyents i divertits, amb l?adob necessari de llenguatge gruixut i sàtira polí ca”. I sembla que el boca-orella va funcionar perquè a cada representació teníem més i més públic. Però ai las!

Vam tenir la coincidència amb la xiuladissa de Completes i hem desaparegut de l’actualitat mediàtica, i això que la Natàlia Borbonès i el Francesc Domènech va estar prenent apunts i fotografies per a la NW, i Canal Reus va gravar una de les representacions. Els bufons sempre han estat una anotació al marge dels llibres d’història.


Dames i Vells enguany tenia mil i un temes per a fer sàtira i vam tenir el temps que no vam tenir l’any passat, que eleccions i Festa major van venir a tocar.

El temes i l’enfocament és el de sempre, Dames i vells parla de dues coses més velles que l’anar a peu: el poder i el sexe, que en el fons són indestriables.

Vam passar-ho molt bé en espais on tens el públic a sobre, com el carrer Mar Napolità, la plaça Sant Pere i la de Sant Miquel. Al carrer del Vidre també tot i que sempre hi retrona el soroll de la raval i no tant a la flamant plaça David Constantí . La representació de les varietats de Sant Pericu és sempre la més estranya i la més concorreguda, Dames i Vells dalt d’un escenari a la italiana perd com la roba de color, malgrat això, els jardins de la casa Rull sempre són plens a sobreeixir
.

Com a membre del ball agraeixo al pastisseria Franquet la paciència pels assajos que hem fet darrera el seu local, i per les coques que ens ha regalat de tant en tant, i a tothom que ha vingut a veure i a riure als set passis. L’any que ve més, i ja en farà cinc.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars