El
Carnaval és una festa caòtica, i un dels motius és que el Carnaval és una
festa del calendari lunar, el dimarts de Carnaval és quaranta-set dies abans de Pasqua, la
primera lluna plena de primavera. Això, fa de mal entendre en les mentalitats
organitzades a mode d'agenda, i això és una de les essències del
Carnaval.
Enguany en fa 40 de la restitució del Carnaval popular a Reus, per aquest motiu la Frac ens va demanar a la Gata Borda si podíem fer una proposta per a l'Arribada del Carnestoltes, per potenciar la vessant teatral i assumir la producció de l'espectacle. Tot i que ens honora el convit, per motius d'agenda vam acabar declinant la invitació, donat que en pocs dies tenim l'estrena de Patró, la nostra obra més ambiciosa, i vam acabar veient que no podíem fer-ho tot correctament. Per fer alguna cosa a mitges, millor no fer-la. En tot cas, la Frac ha triat als Mandrilia per fer aquesta arribada, i això és una gran notícia, donat que aquest col·lectiu és el que té més poder de mobilització artística actualment a la ciutat de Reus, tal com van demostrar aquest estiu al Reus 1937. Cal aplaudir les coses quan es fan bé, segur que aquest arribo dels Mandrils serà antològic i la Frac haurà sortit airosa de l'aniversari.
Enguany en fa 40 de la restitució del Carnaval popular a Reus, per aquest motiu la Frac ens va demanar a la Gata Borda si podíem fer una proposta per a l'Arribada del Carnestoltes, per potenciar la vessant teatral i assumir la producció de l'espectacle. Tot i que ens honora el convit, per motius d'agenda vam acabar declinant la invitació, donat que en pocs dies tenim l'estrena de Patró, la nostra obra més ambiciosa, i vam acabar veient que no podíem fer-ho tot correctament. Per fer alguna cosa a mitges, millor no fer-la. En tot cas, la Frac ha triat als Mandrilia per fer aquesta arribada, i això és una gran notícia, donat que aquest col·lectiu és el que té més poder de mobilització artística actualment a la ciutat de Reus, tal com van demostrar aquest estiu al Reus 1937. Cal aplaudir les coses quan es fan bé, segur que aquest arribo dels Mandrils serà antològic i la Frac haurà sortit airosa de l'aniversari.
Malgrat tot, durant el temps que vam estar sospesant-ho vaig redactar una proposta que, potser endut per l'entusiasme, s'apartava de la proposta inicial. La proposta que en vaig fer era des de l'òptica teatral, o sigui, que agafant elements de la cultura carnavalesca de tot el món, pretenia muntar un acte nou, amb arrels però amb llibertat per a innovar, i sense que el pes de la tradició l'ennuegués. Una mica a l'estil Comediants, salvant les distàncies.
Així doncs penjo aquest document per si pot fer servei a algú, i també, perquè la feina de recerca no es quedi en un calaix. La majoria de simbologia la vaig trobar al llibre d'incalculable valor El Carnaval de Claude Gaignebet, i a partir d'aquí, vaig buscar exemplars encara vius d'aquestes pràctiques, i són les fotos que incloc. Val a dir que Gaignebet coincideix amb el que Amades ens explica també de manera desordenada, i per això també he trobat molts gravats al Costumari que concorden amb les descripcions del francès.
Així doncs penjo aquest document per si pot fer servei a algú, i també, perquè la feina de recerca no es quedi en un calaix. La majoria de simbologia la vaig trobar al llibre d'incalculable valor El Carnaval de Claude Gaignebet, i a partir d'aquí, vaig buscar exemplars encara vius d'aquestes pràctiques, i són les fotos que incloc. Val a dir que Gaignebet coincideix amb el que Amades ens explica també de manera desordenada, i per això també he trobat molts gravats al Costumari que concorden amb les descripcions del francès.
La idea primordial de la proposta era el desordre festiu que és l'essència del Carnaval. Aquest desordre festiu vol dir que els animals regnen sobre els humans. El febrer era el temps de les Lupercals a Roma, el depredador que no
hiverna, i que regna
fins que no es desperta l'ós. La confraria del llop, o sigui, homes joves amb
ganes de gresca, es disfressaven d'homes llop i amb corretges de pell de cabra
o amb bufetes donaven cops a les dones per a fecundar-les. Un moment de frenesí
de supervivència abans que el rei del bosc es desperti i competeixi amb ells
per devorar la carn. L'ós
i la lluna marquen el Carnaval, i posats amb llunes i animals: el dimarts de
Carnaval, el Mardi Gras, aquell dia que tenim tan oblidat que era del
centre de les festes, té una nit amb una banyuda i esmolada lluna, com la
cornamenta del bou que serà passejat, sacrificat i devorat abans del Dimecres
de Cendra, una pràctica que en alguns països francòfons encara conserven, i
Nova Orleans n'és el més conegut.
Carnaval
també és el regnat dels infants, o dels que es comporten com a infants, o sigui, dels que juguen. Els animals
juguen durant la infantesa, però els humans es permeten unes èpoques per a
continuar jugant com a nens, aquest seria el Carnaval o les festes d'estiu. Hi
ha una tendència que demonitza la infantilització de les festes, però de fet,
la part no litúrgica de les festes, és un manlleu de la festa dels infants. La
inversió de poders és l'essència de la festa, el dia dels Innocents es dóna als
infants la capacitat de poder transgredir les normes dels adults; per altra
banda, una disfressa ben coneguda és la d'un home que porta un nadó
que és un home fet i dret disfressat: a Prats de Molló és el
personatge ja fixat de la Carniola durant la Festa de l'Ós. Carnaval és la
inversió, nens disfressats de grans, grans disfressats de nens, i també la
inversió de sexes, a Reus també es van intentar prohibir el XIV, com en molts
d'altres llocs.
Carnaval
és una festa anterior a gairebé tot, passi el que passi continuarà existint amb una forma o
altra, perquè, com ja deien al segle XV, cal deixar esbravar al poble, de la
mateixa manera que es deixen escapar els gasos del vi nou perquè la bóta no
exploti. Talment com els animals domesticats que a vegades es bestialitzen, per
Carnaval el poble s'esbrava, i ho fa lluny de normes, criteris estètics, -ismes
o raons. D'aquesta manera es poden aguantar quaranta dies de fosc hivern abans
de l'esclat de la
primavera. Si no ens posem això al cap, no entendrem el
Carnaval, i per tant, la frustració serà obligada
Carnaval és la
festa en la qual la mitologia deia que està oberta la porta entre la vida i la
mort, la lluna nova permet a les ànimes entrar i sortir del cel, i el sol sobre
la Via Làctia
il·lumina el trànsit. Aquests dies els mortals han de fer uns rituals que
propicien aquestes visites.
PROPOSTA D'ACTES PER COMPLEMENTAR EL CARNAVAL REUSENC EN EL SEU
40È ANIVERSARI DE LA RECUPERACIÓ
1. DIJOUS VESPRE
L'arribada del Carnestoltes el dijous al vespre sempre m'ha semblat molt desangelada, per la foscor i el fred d'aquest dies. Pocs reusencs desafien la gelor per veure un a arribada que massa vegades ha estat un mer tràmit. Vaig pensar que estaria bé conservar algun acte el dijous al vespre, però passaria el gruix a una franja més amable meteorològicament parlant.
Pel dijous proposava l'arribada de l’emissari del
Carnestoltes. L’emissari i la seva banda de joglars cantarien pels carrers
l’arribada imminent del Rei dels Boigs. Una glosador o romancer acompanyada
d’una banda podria ser una manera de fer arribar el primer dia de Carnaval, en
petit format. Al Mercadal l'emissari cantaria la glosa del Carnestoltes.
Dragones de Comyr
(Fr)
Farriol Macip (Cat)
La Suterranya (Reus)
2. DISSABTE AL MATÍ
Tal com s'havia fet als antics
grans Carnavals, el Carnestoltes arribaria el dissabte al matí amb tota la seva
cort. Tota una mascarada de personatges estrafolaris ocuparien els carrers
principals de Reus interactuant amb el públic espectador. Quan s'arribaria a la plaça Mercadal les
comparses ballarien al mig de la plaça talment com s'havia fet antigament amb les
danses. Les músiques haurien de ser animades: pasodobles o melodies conegudes
que animin, amb el temps, a tothom a ballar.
2,1. Bou gras
La presència de bous i mules a la festa de Carnaval és força habitual i sembla provinent d'antiquíssimes cerimònies que potser també incloïen el sacrifici d'un exemplar d'aquest animal en honor a un déu perdut. El bou gras representa la carn que es consumirà durant aquestes festes per agafar forces per sobreviure l’hivern.
Boeuf Gras (Nova
Orleans)
En alguns llocs el bou va acompanyat de gent disfressada de
cuiners que representen els que el convertiran en viandes pel poble.
2,2 Comparses dels
animals:
Hi ha animals relacionats des de sempre amb el Carnaval i
per tota Europa, per diversos motius i relacions, els animal juguen un paper
que o bé representa la personificació del Carnaval o bé la de l'esperit que
l'impulsa.
L’ase
Home disfressat damunt d’un ase
que va al revés, o sigui que la cua de l’animal fa de brida. L’ase representa
la bogeria, i l’home que el cavalca del revés és la simetria inversa, la
inversió de l’ordre establert.
El cèrvol
El cérvol representa el símbol de
la vida, cada any renova les banyes, la seva cornamenta va creixent i mudant.
S’identifica la naturalesa, i l’arbre de la vida a la cornamenta animal. Les
banyes del cérvol també tenen una forta simbologia sexual i de fertilitat.
Abbots Bromley Horn Dance (UK)
Cerbus Sardenya
La cigonya
Apareix amb el canvi d’estació i
significa el transport de les ànimes i també de l’arribada dels nens, o sigui
que és un símbol de fecunditat i sexualitat.
Cigonya de Riquewhir (Alsàcia)
El rei dels galls
Les antigues confraries de bojos
portaven una caputxa amb una cresta de gall al cap. També hi havia per dijous
gras o per Sant Nicolau diversos jocs infantils que tractaven en
matar un gall a cops de roc, a bastonades, etc. Uns jocs que han acabat sent la Gallina cega. Qui aconseguia matar
l’animal era anomenat Rei del Galls, o senzillament Rei. Una de les músiques
que acompanyava la capta era Virolet SantPere.
Rei dels galls de Saragossa
El Cavall
L’home cavall representa la força
desmesurada, la joventut, la fecunditat que ha de reviure una terra morta.
També condueixen les ànimes, com la del Comte Arnau. Moltes vegades va
acompanyat d’un home que li dóna menjar i d’un altre que intenta ferrar-lo i es
dóna un joc entre els tres i el cavall tira cosses i pets. El cavall negre és
l’emblema dels difunts i el blanc de la virtut.
Mari Lwyd (Gal·les)
L’Ós
L’Ós és el rei dels animals. La seva deshivernació és una
metàfora del Carnaval, de la vinguda de la llum al mig del fred hivern. L’ós
embruta de color negre a qui es troba, ja que només si tot és fosc, l’ós
s’atreveix a sortir del cau i fer que es proclami la primavera
Ós d'Arles de
Tec
El moixó foguer
Per Sant Sebastià, un personatge semblant era instituït
entre els caçadors que tiraven amb arc. Es lligava un moixó a un pal, i es disparaven fletxes per matar-lo. Qui ho feia era anomenat el Rei.
El Moixó Foguer és un personatge
disfressat d’ocell, embatumat amb mel i recobert de plomes, que recorre els
carrers de Vilanova i la Geltrú durant les festes de Carnestoltes. Es tracta
d’un personatge característic de la tradició catalana que havia estat present
en molts altres indrets i que en l’actualitat només es conserva viu en aquesta
vila i recentment s'ha recuperat a Valls.
Segons en Joan Amades, antigament, durant les festes de Carnestoltes, pel Penedès i el Camp de Tarragona havia estat popular una mena de representació teatral que anava a càrrec de tres individus. El primer figurava ser l’amo de dos personatges estrafolaris més que assegurava tenir amagats dins una gàbia, amb la que recorrien els carrers de les viles que visitaven. Dins la gàbia hi anava un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i un altre que figurava ésser un ocell (el Moixó Foguer).
Segons en Joan Amades, antigament, durant les festes de Carnestoltes, pel Penedès i el Camp de Tarragona havia estat popular una mena de representació teatral que anava a càrrec de tres individus. El primer figurava ser l’amo de dos personatges estrafolaris més que assegurava tenir amagats dins una gàbia, amb la que recorrien els carrers de les viles que visitaven. Dins la gàbia hi anava un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i un altre que figurava ésser un ocell (el Moixó Foguer).
2,3 Ball de Bastons del Saurí
A Reus havien fet un ball molt
excepcional. Hi intervenien dos personatges que feien els papers més
importants. Un d’ells portava el cos encreuat per dues garlandes de fulles,
faldellí, calces curtesi espardenyes. A les mans duia un fuet i una bufa que
mai no desemparava. Aquest personatge era qualificat de dimoni, però no en
portava cap atribut ni símbol. L’altre personatge era anomenat el saurí. Vestia
si fa no fa com el diable, però en lloc de fuet i bufa portava com una forca de
fusta d’avellaner amb la qual feia com si cerqués corrents subterranis d’aigua
com fan els saurins.
Sostenia els dos pollegons de la
forqueta un amb cada mà, posades aquestes als costats de manera que el mànec o
agafador de la forqueta li venia a parar al davant. La gent donava al gest
sentit maliciós. Vuit ballaires estranyament vestits feien un ball de bastons
molt diferent dels comuns.
Duien dos bastons d’avellaner
cada un, llargs i retorçats i de forma discordant. Menava el ball i els feia
ballar el diable, que no parava d’engegar fuetades i de cridar excitant-los a la dansa. Tot d’una els
ballaires s’avalotaven i les emprenien a bastonades contra la bufa del diable
fins que li rebentaven. L’esclat de la bufa representava la mort del subjecte,
que queia estès a terra. El ball es reproduïa al so de la tonada de la Cançó
del Camp de Tarragona, tocada per un flabiol. Hi havia moment en què els
ballaires i els altres companys la cantussejaven.
Mort el diable, dos dels
ballaires sonaven unes gralles fetes amb escorça d’avellaner cargolada a tall de paperina.
Ball de bastons del saurí que va sortir als anys 80 (Foto S. Palomar)
2,4 Comparsa del
bufadors
Homes vestits amb camises de
dormir i la part de darrera bruta de mostassa.
El primer obre pas amb una escombra. Van un darrera l’altre en fila amb
bufadors intentant bufar-se al cul. Així circulen les ànimes dels morts en
forma d’aire que porten dintre. A
Occitània hi ha llocs on la comparsa té un fort arrelament
La versió nocturna catalana és el
Tio Fresco explicada més avall.
Bufaculs de Norton, Dordonya
2,5 Comparsa del
invertits
Carnaval és la inversió de rols,uns dies que l'ordre natural
de les coses es capgira per tal que, quan acabi, tot torni a la normalitat. Sis
personatges inverteixen l'ordre i escampen el seu desgavell pels carrers.
El nen
Un nen o nena porta a braços
en un cotxet un adult disfressat de nen. Normalment un home fet i dret.
L’home gran és petit, i el petit és gran
La carriola del Carnaval de Sant Llorenç de Cerdans
L’embarassada Una
embarassada pareix a un monstre, a un animal, o a una bèstia insospitada, es
trenca el cicle que es creu norma.
La bota
L’home que cavalca una bota de vi. El vi és la beguda
carnavalesca per excel·lència i no pot faltar.
Carnaval
de Saragossa
La gola
Caramel de Vilanova
Degluteix com a ritual de Carnaval. Fill del Carnaval. Tira
caramels i és el personatge infantil
L’home-arbre
L’home és un arbre invertit, els cabells són les arrels i
els peus les fulles. L’home i la natura són una sola cosa.
Trapajones del Carnaval de Vijanera
La vella
La vella porta a les seves espatlles un jove, significa el
trànsit entre estacions. La vella significa el temps, la pobresa de l’hivern i el jove la riquesa de l’estiu.
La Pepa, Carnaval la Vijanera
2,6 Ball del
Carnestoltes i els set pecat capitals
El Ball del Carnestoltes i els
set pecats capitals va ser estrenat a Reus el 2017 . Crec que podria tenir una
perfecta inclusió en aquesta mascarada donat el seu caràcter satíric i
d'entroncar amb els orígens dels antics carnavals europeus.
2,7 Vaixell amb rodes
Carru navalis. Existent des de
sempre en el Carnaval de Reus. El vehicle dels bojos. En una ciutat tèxtil com
Reus tenia tot el sentit que una part de la llançadora, la naveta, formi part
del Carnaval. Els teixidors sempre havien estat un dels gremis que més havien celebrat
el Carnaval, i les desferres que generava el seu ofici es cremaven per Carnaval.
L’enorme naveta teixeix sobre la terra els llaços que afavoriran la cohesió
social i la fecunditat.
LES DANSES
Aqueta Cercavila podria tenir un gran final el dissabte al migdia amb les Danses al Mercadal. D'aquest acte se n'ha escrit molt, i al seu temps era tan identificatiu com encara ho és la Tronada.
3. DILLUNS I DIMARTS DE CARNAVAL
El dilluns al migdia quan hi ha
tanta gent al carrer podria haver-hi la batalla entre el Carnaval i la Quaresma,
el Gras i el Magre, en la qual perdés la vida el Carnaval. Els seguidors de la
Quaresma podrien tirar verdures i els de Carnaval caramels, i aquí es citaria a tothom pel funeral de l'endemà.
Enterro i crema
Una comitiva espectacular
protagonitzada pel foc, portaria el fèretre del Carnestoltes fins al Mercadal per
ser cremat.
Falles
Els antic romans al febrer ja
feien diverses festes de les llums, dedicades a Prosperina, Plutó, Fèbrua... En
aquestes les torxes o falles tenien tot el protagonisme. Al segle XIV a Reus
per Carnaval ja es van intentar prohibir les falles, no sabem quan de temps més
van sobreviure.
Ball del Tio fresco
Havia estat molt popular el ball
del Tio fresco o del Tio, tio, puix que amb aquests tres noms és conegut. Els
ballaires fan una llarga filera, els uns darrera dels altres; duen la camisa
fora les calces i un ninot de paper lligat al capdavall. Els ballaires van
proveïts d’una teia, una candela o altre combustible amb què procuren encendre
el paper del ballaire més immediat. El ballaire que s’ha deixat cremar el ninot
queda fora de concurs i ha d’abandonar el joc; el del seu darrera avança fins
que ha cobert el buit. No es dóna el ball per acabat fins que no queda sinó un
sol ballador: aquell a qui no s’ha pogut encendre el paper.
Ball del tio tio als Banys
d'Arles
«Jo te l’encendré, el tio tio fresco;
jo te l’encendré, el tió de paper.
No me l’encendràs, el tio tio fresco
me
l’encendràs, el tio de paper
Ball de la Quaresma
El 2016 es va introduir el ball
de la Quaresma com un dels actes per cloure el Carnaval. La participació
d'aquest a la comitiva fúnebre aportaria un sentit de solemnitat també d'unió d'esforços per a continuar fent créixer
el Carnaval de Reus.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada